Hui, 25 d’abril, commemorem el dia de les llibertats nacionals del poble valencià. En este article no parlarem de 1707, de la batalla d’Almansa i les conseqüències que tingué pel Regne de València el triomf de l’absolutisme borbònic.
I no en parlarem perquè per reivindicar les llibertats nacionals no ens cal mitificar el passat del nostre poble. El 25 d’abril és per a nosaltres una data simbòlica, nascuda del passat però que es projecta en el present. I d’això és del que volem parlar.
Sembla ser que tots els mals que patim les valencianes i els valencians a dia de hui provenen de la institució més representativa de l’autogovern, la Generalitat Valenciana. Els nombrosos casos de corrupció i balafiament dels recursos cobrixen l’espai mediàtic, les converses i les tertúlies polítiques.
En els darrers mesos, però, en un context de retallades socials i recerca de la fòrmula màgica per reduir el dèficit, no són poques les veus que reclamen un reordenament de l’Estat autonòmic des d’una perspectiva centralista. Front açò, creiem necessari parlar d’alguns aspectes que, com a valencianistes, considerem fonamentals per al progrés i el desenvolupament del nostre país i que malauradament es troben fora de l’agenda política dels partits d’àmbit estatal.
Per posar alguns exemples, podem parlar del finançament del País Valencià per part de l’Estat (històricament injust, ja que som una de les comunitats autònomes que més aportem a l’Estat però en canvi rebem inversions per baix de la mitjana), o de la reducció d’inversions de l’Estat en un 34% enguany respecte al 2011. Si rebérem el que ens pertoca per població i PIB potser podríem invertir més en serveis, infraestructures i inclús en la funció pública, que per cert és una de les més baixes percentualment de tot l’Estat. Guanyaríem benestar. També podem parlar de per què tant el PP com el PSOE no fan una aposta clara pel corredor mediterrani que ens enllaçaria amb Europa i en canvi, aposten per donar ales al corredor central que deixa de banda l’economia valenciana. O de la lluita entre ambós partits perquè arribara l’AVE a València i per contra, no mogueren ni mouen fitxa per una xarxa de rodalies com cal.
La corrupció i el balafiament dels recursos no són l’únic problema per les valencianes i els valencians i d’això en som conscients. Malgrat la situació política que travessa el nostre país, nosaltres no som dels qui ens avergonyim de ser valencianes i valencians. Continuem creient en el progrés i l’autogovern del nostre poble i per això, front la recentralització i el sucursalisme, seguim reivindicant un Estat més descentralitzat on es respecten les diferències culturals existents i les aspiracions de les nacions que el conformen. Perquè som i volem ser.
Continuem creient que mitjançant la política podem canviar, millorar i avançar. Per fer-ho possible cal tindre un projecte de país, un projecte arrelat al territori. En este sentit, convindria que alguns prengueren nota i començaren a valencianitzar la seua acció política, defensant els interessos del poble valencià siga on siga i mane qui mane. Ara, mentre els partits d’àmbit estatal s’ho pensen, des del valencianisme polític anem fent camí. Construint compromís seguim avançant, seguim creixent.
Col·lectiu del BLOC Compromís de Vinalesa