Declaració d’Oliva
El 15 de febrer passat, el govern de l’Estat espanyol aprovà un informe sobre l’”Avantprojecte de Racionalització i de Sostenibilitat de l’Administració Local”.
Este informe proposa la reforma més profunda de totes les que s’han dut a terme en relació al sector públic local.
Esta contrareforma esdevé, per als nostres municipis, la implantació d’un model de recentralització que reforça el paper de les diputacions; unes institucions anacròniques, imposades al segle XIX, que provoquen una dualitat administrativa que cal eliminar amb les reformes legislatives que corresponguen.
A més a més, ens trobem davant del major atac a l’autonomia local de tota la democràcia, ja que retalla les seues competències, i fins i tot, la seua representativitat democràtica i la seua independència en la gestió de les poblacions de menys de 20.000 habitants.
Esta reforma contravé, els principis de la Carta Europea de l’Autonomia Local i suprimix el principi de “Màxima proximitat de la gestió administrativa als ciutadans i a les ciutadanes”.
Els ajuntaments són aquelles administracions en què la ciutadania se sent representada amb major força respecte de les decisions que els afecten i per això han de ser les majors dipositàries de competències.
Així mateix, les modificacions que la proposta del govern espanyol introduïx tenen un sentit restrictiu en la despesa i fomenten l’austericidi, seguint l’esperit de la reforma constitucional, auspiciada des de la Unió Europea i concretada per l’acord bilateral entre PP i PSOE; per la qual, al setembre del 2011, s’aprovà el canvi l’article 135 de la Constitució espanyola, per tal d’afavorir el pagament del deute, abans que l’atenció als serveis públics i a les necessitats dels i les ciutadanes.
En conseqüència, les competències de les administracions locals es fixen segons els sostres de despesa estàndard i els seus recursos; amb la qual cosa, reiterem que ens situem davant del major retall en l’administració local de tota la democràcia.
Els regidors i les regidores valencianistes rebutgem este informe, perquè entenem que el camí per assolir una racionalització millor i una eficiència major en l’administració local és justament el contrari.
Contra l’austericidi i el retall de recursos i de competències, cal fomentar la gestió de la proximitat i apostar per un finançament adient de l’administració que la suporta, l’administració local.
Els reptes que introduïxen els canvis del model econòmic, en l’àmbit local, tenen solució a través de la proximitat, del servei a les persones i d’una nova governança, on els diferents actors que conformen la nostra societat decidisquen quina és la forma de solucionar els problemes, a través de la participació i de la cooperació.
Cal recordar que no es poden regular competències, sense resoldre la qüestió del finançament local, una de les grans assignatures pendents de la democràcia.
A hores d’ara, els ajuntaments del País Valencià reben al voltant de 1.064 milions d’euros de transferències de l’Estat; això és, un 12-14% de la participació dels impostos i dels tributs de l’Estat recaptats al País Valencià.
Els regidors i les regidores valencianistes reivindiquem el sistema de terços en la participació d’estos tributs (33 % Estat, 33% CCAA i 33% municipis). En tot cas, i per garantir una gestió mínimament escaient de la proximitat, a les administracions locals no haurien de participar en un percentatge inferior al 25%.
Si els ajuntaments valencians reberen el finançament que els pertoca, disposarien del doble de recursos per fer política per a les persones.
Finalment, en un escenari de Concert Econòmic Responsable amb l’Estat espanyol, en què els valencians i les valencianes poguérem recaptar aquells impostos liquidats al País Valencià, els regidors i les regidores valencianistes reclamem que aquella part corresponent al finançament local, necessària per garantir la viabilitat i el funcionament dels nostres ajuntaments, hauria d’estar garantida i hauria d’estar contemplada dins d’este futur Concert Econòmic Responsable.
A Oliva, 4 de Maig del 2013