Hui celebrem el 9 d’octubre, dia del poble valencià. Una data en què celebrem tant la nostra condició de valencians, com el nostre anhel d’autogovern. La voluntat de decidir des d’ací que ha sigut reivindicada pels valencians i valencianes durant tot el segle XX. Primer amb la declaració valencianista de 1918 i anys més tard amb l’avantprojecte de l’estatut d’autonomia de 1931 o els diferents projectes estatutaris presentats els anys 1936 i 1937 que foren truncats pel colp militar i la dictadura franquista. La mateixa voluntat que ressorgiria als carrers durant la transició i que l’any 1982 es plasmaria parcialment en l’estatut d’autonomia.
Un autogovern que alguns diran que és suficient, altres direm deficitari. Però el que és ben cert és que hui els valencians, tot i tindre l’estatut, seguim patint un finançament i unes inversions injustes per part de l’Estat i un tribunal que recurrix lleis aprovades per les Corts Valencianes. Una situació que posa en perill els nostres serveis públics i que suposa un fre per al progrés social del nostre poble. Afortunadament, la defensa de l’autogovern té hui un ampli consens polític i social a la nostra terra i això també ho celebrem hui.
Però no sols som valencians per la nostra voluntat d’autogovern . Som valencians per moltes més raons. I si hui és el dia de tots els valencians i valencianes, com s’acostuma a dir, caldria deixar clar que no existix el prototip del bon valencià. Perquè pot ser tant valencià el que nasqué ací com el que ve de fora, tant el que pensa aixina com el que pensa aixana, tant el que parla valencià, com el que parla castellà, àrab o romanés, tant el que s’emociona amb l’himne com el que no, tant el que oneja la senyera com el que no.
Perquè podem sentir-nos valencians per mil raons i cada u tindrà les seues, però al remat u és valencià per voluntat, som valencians perquè volem i això cap llei ni cap autoritat pot negar-ho.
Visca el poble valencià i visquen les festes d’octubre.
I per llibertat i contra els enemics de la pau, un apunt. Visca Colòmbia, visca Síria i visca Palestina.