El 8 de MARÇ és una data reivindicativa per exigir els drets de ciutadania i laborals de les dones.
Estem en un context de crisi estructural: econòmica, política, social i institucional, i
com part d’ella, s’estan implantant un conjunt de mesures, que no són només una successió de retallades, sinó que suposen un canvi de model planificat. El desmantellament de l’Estat del benestar és un canvi ideològic.
Este canvi de model afecta a l’economia (privatitzacions, reforma laboral i de les pensions, així com de la negociació col·lectiva, retallades de serveis públics que estan desmantellant l’Estat de Benestar…), però també a l’àmbit social i polític. En este context, el paper de les dones en la societat i les conquestes ja assolides o encara reivindicades, són un dels àmbits més afectats. Estem anant cap a l’enfortiment del model patriarcal i no cap a la igualtat. Este canvi de model afecta de manera més cruel a les dones, perquè l’Estat del Benestar és el costat feminitzat de l’Estat: educació, sanitat, polítiques socials, atenció a la dependència, etc.
Cal treballar per la participació activa de les dones en la vida pública, font de drets, d’empoderament i d’una comprensió més inclusiva de l’acció política. És important l’acompliment efectiu de la Llei d’Igualtat, vigent des de fa 6 anys, per avançar en l’eliminació dels obstacles i els prejudicis que patixen les dones.
Des de les institucions públiques s’han de fer accions perquè el repartiment del treball remunerat i del no remunerat, treballs domèstics i de cura, es facen de manera equilibrada i en igualtat de condicions entre dones i homes. Urgix que el Govern de l’Estat ratifique el Conveni 189 de la OIT per la dignificació del treball domèstic assalariat.
Les dones jubilades: patixen les desigualtats acumulades al llarg de tota la vida, i que s’agreugen segons es complixen anys, i està convertint-se en una amenaça real per a les dones de major edat que han treballat al llarg de tota la seua vida en la casa, la cura de la seua família, donant suport a negocis familiars, i no obstant això, les seues pensions són baixes i es deriven del seu estat civil. Si arriben a percebre una pensió pels seus anys de treball, esta sol ser inferior a la dels hòmens, per diversos factors: les dones patixen la parcialitat, la temporalitat, la diferència salarial, la interrupció o cessament de la carrera laboral per a cuidar de les criatures, de les persones malaltes o majors i una major tendència a ocupar treballs que els permeten conciliar.
La tasca educativa des de les institucions i les accions públiques i polítiques: és necessari que les institucions públiques exercisquen de model en valors d’igualtat en totes les seues actuacions: s’han de programar actes amb caràcter positiu on es promoga la igualtat de drets, la llibertat i autonomia de les dones i es bandege el model femení submís i les actituds i les conductes sexistes. Això inclou des del disseny urbanístic a la programació d’actes culturals, esportius i festius. També, en la mesura de les nostres competències, s’han de controlar les campanyes publicitàries on les dones es venen com a objecte sexual. Cal criticar la iniciativa del govern de retrocedir en la coeducació dins l’àmbit escolar, amb mesures com la possibilitat de separar l’alumnat per sexe. També és molt important reivindicar l’educació sexual i afectiva dins l’ensenyament.
El nostre objectiu polític ha de ser la feminització de la societat, és a dir que el conjunt de la ciutadania així com les administracions públiques han d’assumir els valors i les responsabilitats de cura i vertebració social tradicionalment femenins. Els serveis públics han de vetlar per la igualtat de drets i promoure’ls: les nostres accions polítiques els han de reivindicar, defensar i han de ser coherents.
– Volem una escola pública, laica i coeducadora. Cal respecte a la diversitat i és urgent una educació sexual i afectiva en tots els nivells de l’ensenyament.
– Que forme part de la xarxa de sanitat pública l’atenció a la salut sexual i reproductiva de manera no sexista, donant a les dones garantia de salut, de seguretat i de llibertat sobre el seu cos. Recordem el propòsit del govern de modificar la llei d’interrupció de l’embaràs.
– És escandalós que els poders públics abandonen les famílies en la cura de les persones en situació de dependència. Això suposa un entrebanc enorme en el camí cap a la igualtat, en ser les dones majoritàriament les que de fet assumixen esta responsabilitat. Exigim l’aplicació de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i denunciem la política de retallades en les ajudes previstes en la Llei.
La violència contra les dones: maltractament, assassinat, violacions, mutilacions genitals a les dones es mantenen en taxes insoportables. Les retallades econòmiques i socials repercutixen directament en la prevenció, la detecció i tractament. Cal tindre en compte els col·lectius en situació d’especial vulnerabilitat, com ara les dones i xiquetes nouvingudes.
Les ordenances municipals sobre la prostitució no han de criminalitzar les dones. Exigim la persecució de les màfies i proxenetes que exploten a dones i xiquetes i calen mesures de protecció i polítiques públiques actives i efectives d’inserció sociolaboral per a totes aquelles dones que vulguen eixir d’esta situació.
La diversitat afectivo-sexual: la llei del matrimoni igualitari, per fi és constitucional. S’han de combatre totes les vessants de la discriminació per l’orientació sexual o identitat de gènere. Cal vetllar perquè des de l’ajuntament no es discrimine de cap manera i es pose cap obstacle a les parelles no heteroxexuals. Així mateix cal desenvolupar accions per promoure la normalització de la diversitat afectivo-sexual i criminalitzar les actituds discriminatòries. Des dels ajuntaments s’han de prendre mesures per fer desaparèixer els prejudicis i també per ajudar a la visibilització de la identitat sexual. Hem de fer positiu que les dones lesbianes, transexuals i bisexuals siguen visibilitzades en tots els àmbits de la societat i gaudisquen de les mateixes oportunitats que la resta de la ciutadania.
S’ha de fer un ús del llenguatge no sexista: el llenguatge construïx la nostra visió de la realitat i les institucions tenen la responsabilitat de consolidar un llenguatge igualitari i inclusiu, no solament ha d’evitar-se el sexisme i la misogínia, sinó que no pot invisibilitzar les dones. En este sentit no hi ha cap manual d’estil oficial, cosa que hauríem de reivindicar de les institucions.
Dones lliures per a un País lliure!
País Valencià, 7 de març de 2013