El Ple municipal, en la sessió ordinària del mes de desembre, aprova per unanimitat la declaració institucional presentada per Compromís per Vinalesa per reclamar al govern de l’Estat un finançament just per al Poble Valencià.
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL PER UN FINANÇAMENT JUST
La valenciana continua sent la Comunitat Autònoma pitjor finançada. Així ho confirmen els diferents informes d’experts. L’últim a fer-ho ha sigut el de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (FEDEA), publicat a l’agost d’este any, que ratifica que el finançament de la nostra comunitat és un 10% inferior a la mitjana del conjunt de comunitats de règim comú, i que el finançament per habitant de les 3 comunitats millor tractades per l’actual sistema, és un 27% superior a la de les 3 més infrafinançades. De corregir-se este infrafinançament, derivada d’un sistema que continua vigent malgrat estar caducat des de 2014, València rebria uns ingressos addicionals de 1.325 milions d’euros anuals.
Fins a hui, cap dels diferents sistemes de finançament ha tractat amb justícia al nostre territori. Este any, cada valenciana i valencià rebrà 215 euros menys que la mitjana estatal i 703 euros menys que l’autonomia millor finançada, la qual cosa equival a un 10% i un 29% menys de recursos, respectivament. Eixes diferències són la causa fonamental dels nostres majors dèficits pressupostaris, generats any rere any, malgrat gastar menys que la mitjana de les comunitats autònomes.
Estem, per tant, davant una situació insòlita. La nostra renda per càpita és 12 punts inferior a la mitjana i, no obstant això, som una autonomia que, fins i tot sent pobra, aporta al conjunt de l’Estat.
El manteniment d’estes diferències és insostenible i genera desigualtats de tracte entre la ciutadania que resideix en diferents territoris de l’Estat. Així, en el nostre cas, les persones treballadores i l’empresariat valencià han d’enfrontar-se als reptes carregant amb la motxilla de la discriminació pressupostària.
El poble valencià es troba en un moment que requerix unitat per a fer-se sentir amb una sola veu i aconseguir un futur sense més hipoteca que la nostra capacitat per a generar riquesa, benestar i progrés, en una situació d’igualtat respecte a la resta de territoris d’Espanya.
Per tot això, i davant d’esta prolongada discriminació, ja en 2013 la Comissió de persones expertes nomenades per les Corts Valencianes per al disseny d’un nou model de finançament va assenyalar que el problema de desigualtat i el menor finançament rebut pel poble valencià es remuntava a l’inici dels sistemes de finançament autonòmic de la dècada dels huitanta.
Des de llavors, han passat més de 30 anys i la sistemàtica aplicació d’estos criteris que han respectat l’statu quo ha impedit que les successives reformes del sistema hagen resolt eixe desajustament, convertint el desequilibri financer públic en un greu problema crònic d’infrafinançament i d’endeutament insostenible.
A la vista d’esta realitat, les Corts Valencianes per unanimitat varen promoure en 2013 el “Manifest per un Finançament just per a la Comunitat Valenciana” que va ser secundat per les diferents forces polítiques amb representació i organitzacions representatives de la societat civil valenciana.
Aquell primer manifest denunciava la fallida del principi d’equitat i solidaritat del model de finançament autonòmic que feia de València l’única comunitat autònoma en què es combinaven uns ingressos i despeses inferiors a la mitjana amb una renda per habitant també per davall de la mitjana i un saldo fiscal negatiu.
Tres anys més tard, en 2017, Les Corts Valencianes varen promoure un altre “Manifest per un Finançament Just” que secundaren més de 600 entitats valencianes, al qual van seguir els acords aconseguits per unanimitat en Les Corts, datats al febrer i abril de 2017, que denunciaven la marginació en matèria de finançament i inversions i que va culminar amb una històrica manifestació el 18 de novembre on participaren milers de valencians i valencianes.
Enguany coincidint amb el 4t aniversari d’aquella manifestació convocada per la Plataforma Per Un Finançament Just, creiem que és el moment de continuar exigint el nou model de finançament que seguix sense arribar; per això creiem que és necessari eixir de nou al carrer per a continuar conscienciant a la ciutadania que este és un problema real que ens afecta a totes les persones que vivim i treballem ací. Una convocatòria, a la qual s’han sumat entitats i associacions que no ho van fer fa quatre anys.
Gràcies a la labor desenvolupada des de la Plataforma per un Finançament Just i a l’esforç de les organitzacions polítiques, sindicals i empresarials que la integren, hui l’inici de la reforma del sistema de finançament apareix ja en l’agenda del Govern de l’Estat, però continua sent necessari que continuem reivindicant, més units que mai, la necessitat d’aconseguir plenament els drets reconeguts en la Constitució.
Per això és important continuar amb la tasca de donar a conéixer i conscienciar a l’opinió pública de la necessitat de comptar amb un nou model de finançament autonòmic que siga just per al poble valencià; i per a això farem difusió a través dels mitjans de comunicació del nostre àmbit i destinarem els recursos necessaris per a impulsar la participació en esta convocatòria.
Per tot l’exposat el ple de Vinalesa proposa la següent resolució, de la qual es donarà trasllat al Govern valencià i a l’estatal, que proposa:
1. Reclamar una reforma immediata del sistema de finançament i l’habilitació de mesures transitòries mentre es tramite, que establisca un nou model amb recursos suficients i repartits equitativament entre totes les autonomies, possibilitant a les valencianes i valencians tindre uns serveis públics fonamentals dignes i exercir les nostres competències pròpies.
2. Exigir unes inversions ajustades al nostre pes poblacional, com enguany, i sol·licitar que estes inversions s’executen realment. Igualment, que el repartiment de les inversions i l’execució atenga una programació racional que acabe amb el dèficit inversor en la nostra comunitat autònoma, compensant en tot cas la insuficiència inversora en els últims anys i dedicant una quantitat de recursos ajustada al nostre pes poblacional, tal com recull la reforma del nostre Estatut d’Autonomia aprovada per les Corts.
3. Sol·licitar el reconeixement dels dèficits de finançament acumulats directament pel mal funcionament dels diferents sistemes de finançament, la qual cosa ha generat un deute insostenible que ja ha sigut reconegut. Per això necessitem l’establiment de mecanismes de compensació perquè el nou model no nasca llastrat per la injustícia diferida dels anteriors.